1.
Introducció
El
mite que hem escollit per a l’elaboració de tema 2 és Romeu i Julieta de
William Shakespeare, inspirat en la tragèdia clàssica d’Ovidi de Píram i Tisbe.
Aquests
dos mites són una tragèdia que el tema principal és l’amor prohibit a causa de
les rivalitats entre famílies. A continuació explicarem els dos mites, l’argument
i els personatges de cada un, i finalment en les conclusions farem una
comparació entre els dos, exposant les seves semblançes i diferències i, per
acabar, un anàlisi social del seu impacte.
2.
El mite clàssic de Píram i Tisbe
2.1
Argument
Píram
i Tisbe eren dos joves d’origen babiloni que vivien en cases veïnes, paret per
paret. Els seus pares els tenien prohibit veure’s ja que les dos famílies
estaven barallades. Aquest fet i la proximitat en la que vivien segurament van
ser el detonador d’aquest amor que no va parar de créixer. Es comunicaven amb
mirades, senyals i signes, per a no ésser descoberts pels seus pares. Un dia,
però, van descobrir que hi havia una esquerda a la paret que comunicava
habitació per habitació, molt fineta i on només passava la veu, però per a ells
ja era suficient per a comunicar-se. Així durant molt de temps, els dos
enamorats anaven estimant-se, desitjant-se, enamorant-se a poc a poc, fins que
ambdós van arribar a tal punt que no podien suportar-ho més i van decidir que
s’havien de veure aquella mateixa nit. Van quedar que es trobarien davant del
monument a Nino, a prop dels morals, quan tothom dormís, quan tot fos silenci,
així per fi podrien fer realitat el seu somni de veure’s després de tant de
temps de desig prohibit. Caiguda la nit, ambdós amants van enfilar cap al lloc
de trobada, cadascú pel seu compte per no aixecar sospites. La primera en
arribar fou Tisbe, i gran fou la seva sorpresa quan veié al seu davant a una
lleona, que arribava en aquell moment de caçar menjar per a les seves cries,
amb la boca ensangonada. Tisbe s’espantà molt i arrencà a córrer, perdent el
mocador pel camí, i s’amagà dins de l’escletxa d’una roca on la lleona no la va
trobar. Píram quan va arribar al lloc i no va veure a la seva enamorada es
preocupà una mica, i més quan va veure a la lleona jugant amb el mocador de la
seva estimada, cobert de sang de la boca del animal. Píram es pensà que la
lleona havia mort a la seva estimada Tisbe, i en un atac de desesperació, agafà
el seu punyal que duia a la cintura, i se’l clava al cor, esquitxant de sang
els morals i tenyint de lila el fruit d’aquestes, en un intent de reunir-se amb
la seva estimada Tisbe. Quan Tisbe surtí del seu amagatall després de creure
que havia passat el perill, esperava trobar-se al seu estimat, però la sorpresa
va ésser molt gran per part seva quan va veure al seu enamorat estès al terra i
sense vida. Ella va agafar el punyal del pit del seu amant, i se’l clavà ella al
cor també. Els déus quan van veure això, van sentir una gran pena pels dos
joves, i van decidir fer que els pares d’ambdós accedissin a enterrar-los
junts, i que poguessin descansar units eternament.
2.2
Personatges
En
el mite hi trobem dos personatges principals com són Píram i Tisbe, i després
encara que no intervinguin molt en el mite però desenvolupant un paper
important, hi trobem dos personatges secundaris, els pares de cadascú.
Pares
dels enamorats: els pares de Tisbe i Píram, veïns paret per paret, estaven
barallats i sentien un odi mutu. Aquest odi que sentien un vers l’altre, es
traduïa en la prohibició de les dos famílies a congeniar, i per tant, dels dos
joves a tenir qualsevol tipus de relació verbal ni física entre els dos. Tot i
així, sembla que la pèrdua dels seus fills, i la mostra d’amor que havien fet,
els acaba estovant i els dos accedeixen a enterrar-los junts i acabar amb
aquest odi metzinós.
Píram
i Tisbe: són els dos joves protagonistes de l’obra, que protagonitzaran un amor
platònic l’un per l’altre. Són dos joves passionals, vius, amb ganes
d’estimar-se i de demostrar-ho tot i els contratemps que els hi fiquen els seus
pares. Es van jurar amor etern, i no fallaran a la seva paraula i s’acabaran
suïcidant per a estar per sempre junts.
 |
| Píram i Tisbe |
3.
Romeu i Julieta
Romeu
i Julieta és una tragèdia escrita l’any 1591 en prosa. Els temes principals
d’aquesta tragèdia és l’amor prohibit a causa de les rivalitats entre famílies,
que acaba amb el suïcidi dels dos personatges enamorats, l’atzar i el destí.
Aquesta tragèdia va ser escrita per William Shakespeare (1564-1616), un poeta,
dramaturg i actor anglès.
3.1
Argument
La
historia succeeix a Verona, entre la família Montecchi i els Cappelletti, les
quals són enemigues. Romeu és fill dels Montecchi i Julieta és filla dels
Cappelletti. Una nit, Romeu, amagant la seva identitat gràcies a una mascara
entra a la festa que organitzaven els Cappelletti i s’enamora perdudament de la
Julieta i ella descobreix els seus sentiments per aquell noi emmascarat, en
Romeu. Després de la festa els dos enamorats es declaren i contrauen matrimoni
secretament. Al dia següent amb l’ajuda del mossèn es casen, però tot és
complica quan un dels membres de la família Cappellet i descobreix que en Romeu
va assistir a al festa i s’encara violentament amb en Mercutio, membre de la
família Montecchi. Però la baralla continua amb la intervenció de Romeu, el
qual intentant alleujar la situació, Tibald, membre dels Cappelletti mata a
Mercutio, i per tant per venjança Romeu el mata. Romeu és expulsat del
territori de Verona. I a Julieta li obliguen a contraure matrimoni amb el
compte Paris, però aconsellada per la seva donzella organitzen un pla: la nit
del casament es prendrà un narcòtic que li donarà aparença d’una morta durant
hores. El mateix mossèn s’ocuparà d’avisar a Romeu, que primerament tindria la
finalitat de despertar-la i conduir-la lluny de Verona. Però tot surt malament,
Julieta és pren el narcòtic i el mossèn no li dóna temps a avisar a Romeu, i
ell mateix se’n assabenta de què Julieta ha mort, per això ell mateix compra un
verí i se’n va a veure la seva estimada per última vegada. A la porta del
sepulcre és troba el que hauria de ser el futur marit de la seva estimada, en
Paris, i el mata en un duel. Després de besar a Julieta es beu el verí junt al
seu costat. Més tard, Julieta es desperta i al veure el tràgic final que ha
tingut el seu pla agafa la copa de verí d’en Romeu i ella mateixa es clava una
estaca i mor. Com a conseqüència d’aquest final tràgic entre els dos enamorats
a causa de les rivalitats familiars, els caps de família finalment posen fi a
les rivalitats i es reconcilien.
3.2
Personatges
Dins
del mite de Romeu i Julieta s’hi introdueixen diferents personatges, però
principalment hi destaquen Romeu i Julieta. Romeu és fill d’una de les famílies
més importants de Verona, els Montacchi, és un noi jove el qual s’enamora de la
filla dels Cappellet, la Julieta, els qual protagonitzen el mite que té un final
tràgic, a causa de l’enamorament entre els dos, tot i ser de famílies rivals.
Romeu
és un noi jove enamorat i romàntic, tot i que a l’inici de l’obra de
Shakespeare està enamorat de Rosalia, no de Julieta. És mostra en tot moment
pacífic, fins a l’hora de venjar-se de la mort del seu company en Mercutio, que
aleshores ha de matar a Tisbald.
Julieta
és una noia que es presenta obedient amb les ordres dels seus pares, però
després, quan s’enamora de Romeu comença a tenir més aute dependència a l’hora
de decidir el seu futur, sobretot quan el seu pare la obliga a casar-se amb
Paris.
També
hi té molta importància el frare Llorenç, és el personatge quer s’encarrega de
casar a Romeu i Julieta i ajudar-los amb el pla final per poder escapar-se
junts, tot i que no ho aconsegueix.
Paris
és el personatge que es compromet a casar-se amb Julieta, tot i què finalment
mor a mans de Romeu.
Finalment,
Mercutio i Tisbald, són membres de cada família i tenen una baralla per
defensar el seu honor, que acaba amb la seva mort.
 |
| Romeu i Julieta |
4.
Conclusions
El
mite de Shakespeare té certes característiques semblants amb el mite d’Ovidi ja
què va ser tota una font d’inspiració. Per aquesta raó hi ha moltes semblances
entre un mite i l’altre com per exemple que el tema principal és l’amor, un
amor prohibit a causa de les rivalitats de les seves famílies i que per això
també obliga als protagonistes portar la seva història d’amor en secret, els
dos amants es coneixen ja què viuen a la mateixa ciutat, com Verona en el cas
de Romeu i Julieta i Babilònia en el cas de Píram i Tisbe i per últim, la
tràgica mort dels dos joves dictada per una confusió.
També
cal destacar que hi ha diferencies, com per exemple a causa d’un malentès hi ha
un dramàtic i tràgic final, però en el cas del mite clàssic, en el d’Ovidi és
per causes d’una lleona, que després de jugar amb el mocador de Tisbe i
tacar-lo de sang Píram creu que l’ha mort i això causa que acabi amb la seva
vida, ja què es troba que la seva vida no té sentit sense la seva estimada. Per
tant, quan Tisbe veu a Píram mig mort i això també provoca els seu suïcidi. En
el cas del mite de Romeu i Julieta, alhora d’organitzar un pla perquè els dos
amants puguin estar junts, quan Julieta fingeix la seva mort, Romeu obté una
altre informació: la seva mort, i quan arriba al lloc on Julieta dorm ell
compra un verí i se’l beu, quan Julieta es desperta i veu el seu estimat mort a
causa seva, es clava una estaca. Cal dir també que en el mite de Píram i Tisbe,
només tenien contacte a través d’una esquerda que hi havia entre les parets de
les cases on vivien en canvi en Romeu i Julieta ja havien tingut contacte
durant la festa i fins i tot es casen en secret.
Per
tant, és habitual troba característiques semblants en el mite de Romeu i Julieta
sobre el mite de Píram i Tisbe, ja què comparteixen molts aspectes dins de la
historia.
Aquests
mites, es poden relacionar amb una temàtica de discussió social actual com
podrien ser els estereotips i les lluites socials, plasmat en aquest amor
prohibit que transmeten els dos mites. Podem observar l’enfrontament entre dos
mons, per una banda, tenim els pares que representen una facció social que s’oposa
a les relacions entre classes altes i classes baixes, i per altra banda, els
fills, que representen el trencament d’aquest món, que en trenquen les
barreres, però que moren tràgicament, fet que podria simbolitzar les
dificultats que experimenta la lluita contra lo establert.
